FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que està legalment autoritzada per a professar i exercir la medicina. Metge militar. El temps és el millor metge. metge de capçalera Metge de medicina interna que fonamentalment té cura del curs de les malalties que obliguen a fer llit. metge forense Metge [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de sanejar; l'efecte. Control de les condicions ambientals durant el procés d'elaboració i el consum dels productes alimentaris. Branca de la medicina preventiva que té per missió l'actuació sobre aquells factors ambientals que poden afectar la salut individual i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, endurit, solcat longitudinalment i coronat de nombroses setes ganxudes, que es fa en herbassars poc secs i en marges de bosc, emprada en medicina popular com a astringent (Agrimonia eupatoria). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les labiades, aromàtica, de fulles amplament ovades i dentades i flors violàcies en verticil·lastres axil·lars laxos, que es fa en sòls humits, a les vorades de bosc i herbassars, emprada en medicina en forma de tisana o d'alcoholat (Melissa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
hidratat, preparada tractant calç apagada amb clor gasós, emprada com a blanquejant, desinfectant i oxidant. clorur de magnesi Sal en forma de cristalls deliqüescents, de fórmula MgCl2, emprada en els extintors d'incendis i, en medicina, com a laxant. clorur de polivinil Resina [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és administrat o té lloc prop del llit del malalt. Medicina clínica. Metge que estudia les malalties i n'estableix els diagnòstics per mitjà de l'examen directe dels malalts. Ensenyament mèdic per l'examen i el tractament dels malalts en presència dels [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'estil dividit en tres branques estigmàtiques llargues de color de taronja, cultivada pels seus estigmes, emprats en medicina i com a espècia (Crocus sativus). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Societat literària, artística o científica constituïda per a l'avançament de les bones lletres, de les arts o les ciències. Acadèmia de Belles Arts. Acadèmia de Ciències. Acadèmia de Medicina. Junta dels acadèmics. Lloc on els acadèmics [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
temps. Exposar, explicar, breument. Ací no farem sinó indicar el mètode a seguir. Assenyalar com a útil, adequat, especialment en medicina. En aquest cas, podem indicar l'ús de la morfina. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Invertebrat anèl·lid de la classe dels hirudinis, que es caracteritza perquè s'adhereix a altres animals i els xucla la sang. sangonera comuna Sangonera que viu en estanys i rius, utilitzada antigament en medicina per a practicar sagnies (Hirudo medicinalis). sangonera del cavall [...]
